Quan el nostre entorn es veu sacsejat per forces que, a priori, no es poden controlar, costa molt tornar a la normalitat. No és precís que les catàstrofes que ha patit la Meua Terra a causa de la DANA que ens va castigar tant d’ací poc farà un mes, ens haja tocat poc o molt: tots tenim coneguts que sí que l’han patida de primera ma i tots hem conegut històries doloroses que ens han deixat amb l’ànima partida.
Així que quan vaig rebre la noticia de que els catalans TIBOSITY treien disc nou, ho vaig agafar amb entusiasme. La banda catalana sempre ha sigut un referent a dins d’un estil prou particular que durant molt de temps, almenys pel que respecta als dos primers àlbums, es podia identificar com a una mescla entre les bases més clàssiques del Gore/Grind més un Gore/Groovy Fat & Roll que pocs saben com expressar.
Tibosity compta amb una discografia prou curta, ja que aquest àlbum que ens ocupa, és el tercer de la seua carrera, tot i portar anys i panys a la bretxa. El primer disc de Tibosity, Sweet Home Carbonara s’edità al 2011 i el segon al 2015 sota el nom de Bimbocràcia.
Així que quasi deu anys després, Tibosity ens presenta aquest Altars Of Fatness (2024) un disc format per quinze temes més una versió dels veterans i llegendaris (i com no podia ser d’una altra forma) txecs Ahumado Granujo, tota una institució a dins del Gore més elitista i passat de voltes.
El disc s’obre amb el tema ‘Calçotada Caníbal’ un tema que arreplega ja des dels primers compassos tota l’essència més pura de les composicions als discs anteriors dels Tibosity com són unes línies molt marcades tant a les guitarres com a la bateria la qual pràcticament manté un ritme prou persistent a tot l’àlbum, que denoten unes arrels prou Death en alguns termes, però molt més comprimides. Ací, es poden advertir uns ritmes que es podrien identificar amb el famós Tupa-Tupa, que algunes bandes usen per a recalcar la ballabilitat de les seues cançons.
Els següents temes ‘P.F.B. (Patinet Foca Borderline)’, ‘G.A.C. (Glutis Abdomen Cames)’ i ‘Snack Attack’ són tres temes molt més grindcoretes tan pel que fa a la rapidesa en les bases com pel tractament de les guitarres, seques i definides, un dels hàndicaps present a tot l’àlbum i al llenguatge general de Tibosity. En ‘P.F.B. (Patinet Foca Borderline)’ hi ha que destacar un solo molt brillant, en ‘G.A.C. (Glutis Abdomen Cames)’ s’hi sent un ritme molt repetitiu que tracta de emular el que el títol diu, és a dir, una rutina de gimnàs i a ‘Snack Attack’, tema que no acaba d’abandonar el ritme maxaca del segon tall, ens sorprèn amb un canvi de ritme molt més Death/Grind que inclou un altre solo espectacular.
El cinqué tall del disc s’anomena ‘Els Drets del Consumidor’ i és un altre tema molt clàssic tan pel que fa al tractament musical com al vocal. Ràpid en ritme i curt.
‘Ionki de Gimnàs’ recupera un element que va fer de Tibosity als primers discs, originals i diferents: les intros (en aquest disc, no les han usades tant com als anteriors). Aquest tema en conté una de tipus electrònica que dura el necessàri per a donar pas a un ritme que es mescla amb unes notes molt ballables i unes guitarres enjogassades. Un tema que per a mi està molt ben aconseguit i que m’agrada prou.
‘Protein Blaster’, ‘Hamburguesa, Pizza i Kebab’ i ‘El Tofu també Té Sentiments’ són tres temes que representen a la perfecció la temàtica ‘fatty’ dels catalans. Ritmes durs, vibrants i de gran claredat a les línies tan a les guitarres com a la bateria que de vegades es mou com si fora un cavall al galop, estan present a tots tres.
Arribem al tema que fa deu titulat ‘L’Antonio no es Cuidava Massa’ un altre tall de ritme molt acavallat, que està concebut per a ballar a tota castanya i armar uns bons pogos. Ací estan molt definits dos registres vocals, dels quals parlarem més en davant.
Tibosity (foto extreta del FB oficial de la banda)
‘Copro-dieta Miraculosa’ és un altre tema que a mi m’agradat prou. És un tall que varia des de bon principi ja que no comença com els altres i el seu ritme és més fosc tan a les cordes com a la bateria. Ací les veus també van tractades de forma més agressiva i més contundent. La rapidesa i les variacions del tempo, hi són fonamentals. Un altre tema perfectament construït.
‘El Caçador de Pokémons’ i ‘Ciberorgia Virtual al Saló del Manga’ són dos temes que varien en temàtica i que després de les intros, tots dos talls, comencen a tota virolla tan a nivell vocal amb dos registres clarament diferenciats i ritmes trepidants a les guitarres, en el cas del primer, i molt més clàssiques al segon, on quasi podríem reconèixer notes del Death més tradicional on destaca per damunt de tot el solo que l’obre i que es fa el amo de tot fins desembocar en un ritme més frenètic. Un altre tema que a mi m’agradat molt.
El disc es tanca amb els temes ‘Gossets Escalfats’ (tot apunta a una traducció literal de ‘perritos calientes’) i ‘Crossfit’. El primer té un ritme molt trepidant amb moltes oscil·lacions al tempo de les guitarres i el segon, després de la intro, és un tema ple d’alts i baixos a les notes de la guitarra, que el fa altament interessant per eixir-se’n del patró habitual que es pot identificar a tot el disc. Un altre tema que també m’agrada prou.
La versió dels Ahumado Granujo és ‘Everyday Consumation’. I Tibosity la duu al seu terreny donat-li eixe ritme maxaca i acavallat al que són acostumats i que es desmarca brillantment de l’original, que al cap i a la fi és el que es busca quan es fa una versió.
Pel que fa al tractament vocal, el que queda clar a Tibosity és que es busca el jugar amb tres registres vocals que es complementen a la perfecció i que queden ben definits. Un és molt agut i abrasiu, com un ganivet i molt donat als ‘wiwis’ típics i formal esperables de l’estil. L’altre és híper agut amb certes línies clares, de fet és el que més se li entén quan canta. El tercer, i el que menys es prodiga, és molt més greu i també prou clar. En general el tractament vocal és sense cap mena de dubte, una autèntica antologia de registres GoreGrind i pels quals el disc queda enriquit a betzef. Sincerament és dels discos més complets a aquest nivell que m’he trobat als últims mesos.
Recomane Altars of Fatness tant si ets un seguidor i consumidor del GoreGrind més clàssic o del Grindcore més tradicional. No et decebrà de cap manera.
Altars of Fatness es va editar a principis del mes de novembre via Morbid Generation Records. L’àlbum es pot escoltar per la plataforma digital Bandcamp. Al Spotify s’hi poden trobar, ara per ara a falta d’aquest mateix; els dos discos anteriors Sweet Home Carbonara (2011) i Bimbocràcia (2015), dos àlbums que també recomane activament per a poder entendre l’univers Tibosity.
TIBOSITY són:
Roger S.: veus
Roger B.: guitarres, programació de bateries i veus
Roger P.: baix i veus
TIBOSITY en RRSS
https://www.facebook.com/tibosity/?locale=es_LA
Bandcamp
https://tibosityfastfood.bandcamp.com/
Spotify
https://open.spotify.com/intl-es/artist/5KA3FnGruunRmVIYbYIxsN