Si hi ha alguna cosa que més li agrada a la que ací subscriu, i que poques voltes té la oportunitat de poder aconseguir, és després d’haver fet la ressenya d’un disc, poder entrevistar a la banda en qüestió. I dic que poques voltes es donen les circumstàncies perquè moltes voltes les bandes són estrangeres i no són gens fàcils d’agendar. Així que quan tot s’alinea i es pot fer factible aquesta fita, hi ha que aprofitar-ho.
La banda catalana que hui us convide a conèixer són els Tibosity, un trio que duu molts anys al circuït extrem català i fa gala d’un estil que pocs o, inclús, ningú fa. Després de posar-me en contacte amb el trio de Rogers (S., P. i B.) han tret temps per a poder contestar a les preguntes que des del portal de V’N’MATW les hem proposat. I ací teniu el resultat. (N.d.R.: les respostes d’en Roger S. són Filosofia de Vida)
K.: Tibosity ha tardat deu anys quasi en treure un nou disc, ja que Bimbocràcia data de 2015 i aquest Altars of Fatness del 2024. Em podeu explicar què us ha fet reprendre l’activitat amb Tibosity?
Roger P: Des del principi Tibosity és un projecte d’anar fent, sense pressa, i només quan tenim el temps i les ganes de fer un disc o tocar ho fem. Els tres Rogers anem ben embolicats amb altres mogudes musicals i amb família i feina i tot això, i durant aquests anys amb prou feines hem pogut coincidir per fotre unes cerveses. Però així i tot estem en contacte i sempre anem maquinant!
Roger B.: En realitat no hem reprès l’activitat. L’activitat, em menor o major grau, sempre hi és, però ho hem d’anar compaginant amb les mogudes diàries.
Roger S.: Un dia vaig obrir una bossa de ganxitos i vaig tenir una revelació.
K.: Durant aquest període d’aparent impasse a Tibosity, què heu estat fent a nivell musical en aquests anys?
Roger P.: Jo he estat centrat en Bon Braguer, on també hi ha en Roger S., i hem tret 2 discs i un split i hem anat fent algun concert. Paral·lelament estic tocant amb Thanatopraxy amb els qui també hem tret un disc i ara estem a punt de treure un mini i gravar un segon disc. Alhora canto amb Fascistectomy amb qui hem tret una demo i un disc. I últimament estem preparant el retorn de Pesta Porcina, juntament amb en Roger S.
Roger B: Jo he estat força ocupat amb composicions, gravacions i mescles de Confined, Christ Denied i Infected Flesh.
Roger S.: Tal com diu el company embolicat amb Bon Braguer i Pesta Porcina, i també tocant el flabiol amb les caramelles del poble.
K.: Doncs ningú podrà dir-vos que heu estat parats, no… A veure, jo que sincerament sempre he sigut seguidora de Tibosity, he escoltat els tres discos i voldria saber si es podrien considerar com una espècie de Trilogia Tibosa. Què n’opineu al respecte?
Roger P: Ostres! Mai ho he mirat així! La idea de Tibosity és clara i quan tenim temps i ganes fem alguna cosa. Hi ha un tema a Altars of Fatness que és ‘Hamburgueza, Pizza i Kebab”, la santíssima trinitat! En realitat, en l’àmbit gastronòmic, tot el que engloba el menjar aquest de merda es podria resumir en sal, sucre i grassa. Això si seria la santíssima trinitat d’aquestes grans marques de menjar i podria ser una bona òpera Goregrind de tres entregues… Però tardaríem eons en completar-la… L’univers Tibòs és inescrutable!!!
Roger B.: Jo no veig els tres discos com una trilogia, sinó més aviat com manifestacions artístiques independents al voltant de la temàtica central de Tibosity que molt bé ha descrit en Roger P.
Roger S.: Jo crec que enlloc d’una Trilogia Tibosa és una Metamorfosi Tibosa on hem anat millorant els mètodes d’engreix.
K.: Sincerament, totes tres respostes m’agraden. La temàtica de Tibosity per a mi, sempre ha sigut tan peculiar com fora del comú. Què us va fer decidir-vos per aquesta línia argumental que mescla el menjar i el fitness?
Roger P.: A mi sempre m’ha fotut riure tot aquest món, l’absurditat humana que es manifesta desfrenada quan es tracta de la imatge personal i sobretot en allò que idealment volem representar. Últimament magnificada per les xarxes socials. És una espècie d’autorealització accessible a través de productes de menjar o de plans de benestar on l’únic que hi ha al darrere són grans empreses amb l’objectiu de fer beneficis. No sé com algú es pot creure que els menjars bio, eco, naturals, respectuosos amb els animals i supersaludables d’una multinacional són tot això, o com algú es pot creure els superèxits que tindràs a la vida si segueixes un pla d’entrenament disciplinari proporcionat per qualsevol subnormal amb pasta que té un canal a youtube.
Roger S.: Fer exercici fa venir gana.
K.: Roger P. trobe que ningú ho haguera pogut descriure millor. I ja que parlem de temàtica, qui s’encarrega de les lletres? És més, hi ha lletres? Perquè jo de vegades identifique paraules o frases, que normalment són els propis títols.
Roger P.: Hi ha lletres! Estan totes en el llibret dels cd’s! Les fem entre tots, ens anem txalant i acaben sortint unes bones animalades!
Roger B.: Exacte! I a més a més en català! Millor no explicar com es van desenvolupar les lletres de “Patinet Foca Borderline”, “Glutis Abdomen Cames”, “Els drets del consumidor”, etc.
Roger S.: El procés compositiu de les lletres normalment es basa en tres factors: Snacks, birres i dir subnormalades.
K.:Tibosity es descriu com a un desconcertant Gore Groovy Fat & Roll, tot i què també podem reconèixer línies tan Grind com Death, almenys així ho pense jo. Em podeu explicar què és el Gore Groovy Fat & Roll?
Roger P: No recordo exactament com va sortir aquesta etiqueta, compte que devia ser un dia entre birres i parlant d’etiquetes musicals. El tema Gore hi és, de fet crec que ens podríem emmarcar en l’etiqueta Goregrind, Groovy està clar en tots els passatges pesats i matxacons, i Fat and Roll també, té alguns riffs molt de rock’n roll però molt més gordos.
Roger B.: Penso que se’ns pot emmarcar musicalment com a Goregrind, però l’element Death Metal sempre hi és present, i potser encara més en aquest darrer disc. Tots tres escoltem molt Death Metal… De fet, en aquest Altars of Fatness és com una mena de paròdia-admirativa del Altars of Madness de Morbid Angel. També en el Bimbocràcia, ja piquem l’ullet al Death Metal en el tema ‘En Karl va al gimnàs”, en el qual fem una miniriff de “Black Seeds of Vengeance” de Nile i posem en Karl a la portada.
Roger S.: Música pesada en tots els sentits però amb ballaruca.
K.: Sí, sí que havia advertit que el pes del Death Metal era més patent a aquest darrer disc i que es veia a l’anterior. Ja us he dit que m’he estudiat els discos prou. Voldria puntualitzar una cosa: podrien ser eixes notes Groovy, les que ens faria relacionar-les amb certs ritmes que estan prou lligats amb el famós Tupa-Tupa, terme amb el què hi ha bandes que no els agrada que els identifiquen o no té res a vore?
Roger P.: El Tupa-Tupa és la base, o el punta taló, però crec que els riffs més Groovy són encara més lents!
Roger B.: Així és! Ja fa anys vam idear el concepte “punta-taló”, que seria agafar el Tupa-Tupa, alentir-lo i, rítmicament, vas fent bombo=taló/caixa=punta. A part de ser divertit, constitueix un exercici força saludable.
Roger S.: El Tupa-Tupa em fa ser millor persona.
K.: Gràcies per aquesta explicació tan precisa. A partir d’ara ho entendré tot millor, de veres! I el terme FatPornGore, que podria descriure’s com a una relació quasi pornogràfica d’algunes persones amb el menjar, us l’han dit alguna vegada o me l’acabe d’inventar?
Roger P.: Primer cop que el sento! El podríem abraçar tranquil·lament!
Roger B.: Sona bé!
Roger S.: Follar-se un meló madur escalfat al sol seria això?
K.: I ja que hem tret el tema de les etiquetes. Hi ha bandes que o són molt reticents a que els les penjen perquè és com limitar-los o són molt primmirats i els molesta que no els descriguen com ells volen de forma estricta. Què en penseu vosaltres al respecte?
Roger P.: Hi ha tantes etiquetes com grups de música. Al final és orientatiu i els criteris personals hi tenen molt a veure. Potser la gent menys bregada en tot aquest món ho veu com una cosa molt enteranyinada, però a mi em serveix per matisar cada grup i mentalment poder tenir un mapa clar de cada cosa.
Roger B.: Al final les etiquetes són quelcom molt subjectiu. Depenen de la persona que escolta una banda i la etiqueta com a X, amb finalitat classificadora possiblement, i de la pròpia banda que es pot etiquetar com a X o Y, en funció del què pretengui ser.
Roger S.: S’ha de vigilar amb les etiquetes sinó vols que la roba et quedi encongida.
K.: Jo opine com vosaltres. Com ja vaig dir a la meua ressenya sobre Altars Of Fatness, s’hi poden advertir tres registres de veu diferents. Com s’organitzeu per a gravar-los? Hi ha tractament vocal o tot el que es sent és pur i natural?
Roger P.: Doncs un cop tenim la música i a mesura que anem escrivint les lletres anem dient aquí canta tu, aquí jo, aquí els dos i narinant. Però també és cert que quan estem gravant a l’estudi improvisem moltes coses. Al final és en Roger B. qui decideix!
Roger B.: Normalment, experimentem una mica i quan ho tenim clar ho gravem. La idea és que la veu central és la d’en Roger S. i tant la d’en Roger P. com la meva, han de servir per donar suport o compactar els passatges.
Roger S.: Jo, com a bon rapsode, em deixo portar per la inspiració dels petits plaers de la vida, com anar a fer de ventre.
Tibosity
K.:Altars Of Fatness, es va editar a principis del mes de novembre via Morbid Generation Records. Qui es va posar en contacte amb qui? El màster i la producció s’ha fet a territori nacional o heu anat fora?
Roger B.: Havent tingut contacte amb aquest segell uns anys enrere, em vaig posar en contacte amb ells i de seguida es van interessar pel projecte. Respecte màster i producció, ho ha fet un servidor en el seu home estudio Tentacular Sound.
K.: I en quants formats podem trobar aquest Altars Of Fatness: digital, físic, tots dos?
Roger P.: Està en digital al Bandcamp i aviat a totes les plataformes aquestes de música d’ara. En físic s’ha editat només en CD de moment disponible a Morbid Generation.
K.: Considereu que les plataformes digitals donen més eixida a les bandes o tot és relatiu?
Roger P.: Fa poc més d’un any que utilitzo Spotify, i la veritat és que poc. Bandcamp em sembla una gran plataforma pels músics, abans fèiem servir Myspace… Per una banda, mola poder escoltar el que vulguis només amb un clic i directament del Bandcamp de l’artista, però per altra banda, hi ha tantíssima música que hi has de poder dedicar moltes hores per trobar allò que realment et mola. Quan era petit podia comprar-me un cd cada 3 mesos i més valia triar bé! Continuo comprant cd’s, sobretot quan m’agrada un grup que veig en directe.
Roger S.: La industria fa pudor, però pagant Sant Pere canta…
K.: I ja per a acabar, tenint en compte la edició d’aquest nou disc Altars Of Fatness, teniu plans a nivell de directes per al que queda d’any per a presentar-lo o ho deixareu per al pròxim 2025?
Roger P.: Intentarem fer concerts de cara el 2025, però tampoc som un grup per tocar segons on, s’han d’alinear una mica els astres!
Roger B.: Alguna cosa farem. El repte és participar en esdeveniments que valguin la pena i alhora ser capaços de combinar-ho amb el nostre dia a dia laboral, familiar, etc.
Roger S.: El meu somni es poder tocar en directe dins d’un gimnàs ple de vigorèxics.
K.: Si voleu afegir alguna cosa més, endavant!
Roger P.: Gràcies per les preguntes i espero que balleu com mandrils en zel escoltant l’Altars of Fatness!
Roger B.: Moltes gràcies per l’entrevista Kat, i per la gent que ho llegeixi, no oblideu fer push-ups, squats, abs, etc…així després podeu menjar més donuts, kebabs, etc.
Roger S.: Recordeu amics: menjar i jeure, ficar i treure.
TIBOSITY en RRSS
https://www.facebook.com/tibosity/?locale=es_LA
Bandcamp
https://tibosityfastfood.bandcamp.com/
Youtube
https://www.youtube.com/channel/UCm4ummjnOAX9YsTreg6QKvA
Spotify
https://open.spotify.com/intl-es/artist/5KA3FnGruunRmVIYbYIxsN