Fa molts anys, per a ser exactes més de deu, quan el meu radiozine estava en marxa, vaig tenir la immensa oportunitat d’entrevistar a Fiar, líder indiscutible dels catalans Foscor, una de les meues bandes favorites d’aquell moment i que vaig tenir la sort de poder-los gaudir una o dos vegades en directe. Per aquell temps, Fiar també compartia tasques vocals amb els Graveyard, els quals també he pogut vore en directe. Com es ben sabut, tant Graveyard com Foscor editaren el seu darrer disc al 2019: els primers el batejaren com Hold Back the Dawn i els segons amb el nom de Els Sepulcres Blancs. Tot i això ambdues bandes, no han estat quietes del tot ja que Foscor ha tret diversos singles en aquests darrers anys, sent ‘Solitud’ de 2023 i els Graveyard un Split al 2022 juntament amb els Lie in Ruins.
Així doncs quan el passat dotze de maig els JADE es presentaren al meu davant i almenys en el meu cas, com a una agrupació totalment nova, destacava per damunt de tot el poderós saber estar del baixista i veus, seguit del seu so, que sobre ser nou i fresc, m’era totalment familiar. Descobert el secret, V’N’MATW es posà en contacte amb J. per a què ens parlara d’aquest nou camí de taulells verds.
K.: En primer lloc, donar-te les gràcies per haver tret temps i poder atendre les preguntes del meu portal V’N’MATW. La primera pregunta, quasi obligada és: en quin moment comences la gestació de JADE? Va ser abans o després de que Foscor i Graveyard entraren aparentment en letargia?
J.: Gràcies a tu per l’interès que sempre has mostrat en la nostra música. Sempre m’ha agradat compartir i explicar la nostra experiència, si més no vista i sentida a través dels meus ulls i ànima.
La gestació de JADE com a projecte neix en el moment que sento la necessitat de recuperar un rol més actiu en el terreny compositiu d’una banda, abastant la resta de terrenys com ja acostumava a desenvolupar sobretot amb Foscor. Des del 2016, previ a concretar el que seria l’etapa més estimulant i exigent de Foscor, vaig relegar, de forma consensuada i totalment conscient, el meu rol al terreny vocal i com a lletrista. Diria que fins i tot de guia del projecte en el terreny del management i creació conceptual.
Amb Graveyard he viscut la música d’una forma molt més distesa, en el sentit que he aportat tot el que he pogut, sent conscient del nivell en el que havia de fer-ho, després de què qui concep el projecte posés les bases i desenvolupés cada un dels treballs que afrontàvem com a banda des de la meva entrada al 2013.
JADE doncs fou la porta per a recuperar un rol que des dels primers treballs de Foscor havia deixat relegat, i a més ho feia amb vistes a això mateix, recuperar un cert moment personal musical amb el que mai he deixat d’estar lligat emocionalment. La música amb la que vaig forjar les meves bases musicals per després mirar de portar-les al terreny d’un llenguatge propi amb les bandes amb les que he generat obra musical.
Al 2018 editem la primera gravació després de què al 2017 donés forma a la primera col·lecció de quatre temes amb el que aleshores fou el meu company de grup i bateria, D., resident a Berlin.
Podem dir que la letargia de la que parles tant de Foscor com de Graveyard venen sobrevingudes, per diferents motius, post pandèmia, i és aquí on JADE em permet revifar i estimular el goig de desenvolupar un projecte musical després d’un parell d’anys molt durs a nivell personal, editant el que va ser l’àlbum debut The Pacification Of Death al 2022.
K.: Quan us vaig vore per primera vegada, vaig dir a la meua crònica que hi havia una certa confluència natural de les dues bandes en les quals has estat, i que això repercutia al so final però d’una manera fresca i contemporània. N’estàs d’acord? I si no, per què?
J.: Penso que Graveyard em va tornar a enganxar amb una escena underground internacional de la que m’havia distanciat per la progressió que Foscor seguia. Així mateix, les bases més extremes que porto amb mi tornaven a aflorar en paral·lel a tota la feina que per altres canals havia seguit Foscor.
Penso que JADE és el resultat natural d’una trajectòria de més de 20 anys que d’alguna forma necessitava consolidar, el que de forma diversificada havia desenvolupat al llarg dels anys. A nivell de llenguatge, cada banda ha portat una línia, i JADE, sense ser una suma d’aquestes bandes i altres anteriors, sí que sento que reflecteix l’espectre més ampli del que totes elles poden mostrar. Sempre des de la concepció més primitiva de les bases, però passat pel filtre del coneixement i experiència de tots aquests anys i aventures.
K.: A la gran majoria de bandes, no us agrada massa que us etiqueten, però també sabeu que és una manera de que els oients puguem intuir què ens podem trobar. En alguns llocs, us he vist descrits com a Death Metal Atmosfèric, i supose que aquest darrer adjectiu, és el que ha fet que alguns us hagen ressenyat com a Death / Doom. Què n’opineu al respecte?
J.: Personalment acabo etiquetant JADE com a Death Metal, perquè així ho reconec en termes del què els seus fonaments formen. Però com resumir els altres dos grans estils que conformen el llenguatge de la banda?? Doom Britànic i Black Metal Norueg? Segurament amb l’adjectiu atmosfèric.
La banda pretén desenvolupar un llenguatge d’assimilació d’elements de tots tres estils, de forma que es pugui posar èmfasi en un dels tres sense que la fórmula es desvirtuï, d’una forma atemporal, arcaica però fresca. És molt ambiciós i pot ser presumptuós aspirar a aconseguir-ho, però penso en aquell final dels ‘80 i primers ‘90 d’aquests estils, on cada àlbum mostrava un enfocament nou i fresc de la fórmula en els respectius estils… Penso que la suma dels tres com a base pot permetre a dia d’avui, més de 30 anys després, aconseguir diferenciar-se sense pervertir l’essència.
K.: Explicat d’aquesta manera, queda clar que hi ha una confluència més que evident dels tres estils la qual cosa ens porta a pensar que quan s’intenta innovar a dins del Death Metal es corre el risc de perdre l’essència de la què parles, de tal forma que pot sonar a tot menys a Death Metal. Per què et sembla que algunes voltes ocorre açò al desafiar els estàndards per a aconseguir l’estil que u vol?
J.: Lligat amb l’anterior resposta, els estils tenen un límit… no el llenguatge amb què els encaris. Sempre podem trobar elements que facin sentir quelcom des d’un nou punt de vista. Penso en Foscor, i com al 2017 concretem un material que possiblement fos la més personal forma d’expressar-nos que mai hem tingut, i a la vegada, aconseguir obrir-nos camí internacionalment com mai haguéssim somniat. Penso que l’essència seguia estant allà, com amb anteriors treballs, però el llenguatge ho formulava de forma més encertada.
JADE 2024 (foto extreta de l’IG de la banda)
Amb JADE de moment veig que el llenguatge està molt acotat, suposo que gràcies a la fórmula compositiva que sorgeix de mi mateix i es complementa donant una nova dimensió amb els arranjaments de l’Albert. Estilísticament no hi ha ni hi haurà gaires alteracions, però la gràcia resideix en l’equilibri entre els tres estils mantenint el llenguatge. Penso que la barreja inicial d’estils ens permet situar la proposta en un terreny diferent en el què poc o molt, l’essència de referència és prou clara i difosa com per no veure els fils que ho mouen. En altres casos, això és més evident, i aquí pot sorgir el conflicte com esmentes.
K.: Trobe que ningú m’ha donat mai un raonament tan específic com el teu, el qual m’ajuda a vore les coses a un altre nivell, fet que t’agraïsc molt. Parlem ara de la discografia de JADE.
JADE edità la seua demo Smoking Mirror – MMXVIII al 2018 i el seu primer llarg The Pacification of Death al 2022. Pots explicar-me un poc el concepte del disc? És un àlbum conceptual?
J.: La temàtica de l’àlbum gira entorn dels rites, moments i elements que acompanyarien la pacificació de la mort com a gran amenaça en el seu dia a dia. La mort podia significar-se en moltes males noves o elements desconeguts per elles, i ja fos a base de rites de sang o el tracte amb el que anomenaven inframón o més enllà, em suposava un bast ventall d’inspiració que va acabar conformant el cos temàtic del disc.
La portada, és una metàfora visual d’una d’aquestes entrades a l’inframón, la porta d’on el mal sorgia guardat per bèsties de la nit, que posa el punt poètic en el que es refereix la reinterpretació de la història, ja sigui de les cultures ancestrals mesoamericanes com les orientals on el jade com a mineral, servia per crear icones per a comunicar-se amb el més enllà, el plànol de l’ocult i desconegut del seu dia a dia.
K.: Com a seguidora de les cultures asiàtiques, inconscientment vaig interpretar que la temàtica, i òbviament pel nom de la banda en sí, podia estar relacionada amb les cultures orientals on el Jade és una de les gemmes més apreciades que hi ha tal i com ja ens has avançat. Són aquestes cultures part de la vostra inspiració o no té res a vore?
J.: Correcte, com bé dius i esmentava a l’anterior resposta, el nom del grup fa referència a aquest mineral present no només en les cultures ancestrals asiàtiques, si no en les mesoamericanes ( Maya, Asteca, Olmeca… ). Em va fascinar en un inici el fet de saber que aquest mineral tan preuat, ho era en temps i llocs tan distants per un mateix objectiu: el diàleg amb el més enllà.
La font de recursos lírics reals era infinita, i em servia per dur a terme l’exercici de poetització de la història, sovint molt més crua i màgica que la més gran imaginació.
K.: Aleshores les lletres van al teu càrrec o les feu entre tots?
J.: Principalment van al meu càrrec, si bé és cert que en el primer Ep van ser totes obra del bateria, en Dylan. Arrel d’un curs de simbolisme que vaig cursar al 2017, vaig lligar idees i vaig veure clar tant el nom del grup com la temàtica en la que es podria recolzar.
K.: The Pacification of Death ha rebut moltes bones crítiques des del seu llançament. Pensàveu que anàveu a tenir tanta repercussió i bona acollida a dins de l’escena com ha passat?
J.: En un bon inici òbviament existí el factor sorpresa, ja què no pots anticipar com pot funcionar un projecte. Tot i això, sempre he tingut les idees molt clares de com s’havia de formalitzar musicalment parlant, i per quins canals i ritme de creixement s’havia de moure. L’experiència és un grau diuen, i vull pensar que les ganes de fer quelcom el màxim de productiu i eficient possible forma part del per què ha funcionat tan bé.
Només hem fet que començar, i no és fins a un tercer treball que es pot jutjar si una banda pot mantenir-se d’una forma sòlida i creïble, i de moment falta molt per poder arribar-hi i confirmar si això és flor d’un dia, o podem disposar del recorregut i els recursos que els resultats aporten per seguir creixent amb vistes a enfora.
K.: A nivell de directes, JADE s’ha mogut prou tant per dins de la península com per fora, sobre tot per terres franceses. Han sigut tot concerts de sala o heu participat a algun festival també?
J.: Vam debutar al Necesse Mori II a la Fortalesa d’Hostalric, presentant el disc debut i iniciant-nos en directe. D’això fa escaig any i tres mesos i sembla que faci molt més. D’ençà d’aquell magnífic esdeveniment, hem tocat al Party.San com a festival de gran format i la resta concerts en sala. Ara a l’octubre tornem a Portugal per participar en un nou festival, de petit format però a l’aire lliure, i hem començat a tancar dates pel 2025, any en el que de nou succeiran moltes coses en el terreny de producció musical i d’activitat en directe.
K: Com ja hem dit, encara que Foscor i Graveyard són parades, has arribat a tocar en alguna d’elles al mateix temps que en JADE? I en cas de que la resposta siga positiva, et va convèncer l’experiència?
J.: Vam tocar 3 dates seguides a l’estiu del 2023 Graveyard i JADE de camí al Party.San. Així que sí, puc dir que ha passat, i l’experiència fou més que gratificant. No es tracta d’estils tan exigents com el que Foscor practica en directe. Parlo per mi a nivell vocal. I tot i el desgast obvi de fer 6 dates en 3 dies al màxim nivell, crec que en cap moment vaig reduir el nivell en cap de les dues bandes.
K.: JADE ara té la difícil tasca de enfrontar-se a la realització d’un segon disc que ha de ser igual o millor que el seu predecessor. Esteu ja preparant material nou?
J.: No només l’estem preparant, sinó que ja tenim data per entrar a l’estudi a gravar-lo, més aviat del que hom pugui pensar. La idea és tenir-lo editat a mitjans del proper any 2025.
Crec que la clau per a què es llegeixi com un pas endavant respecte al debut serà la forma en la que enfoquem la producció del disc. A ulls meus, musicalment posarà el pes en elements que poden haver estat més en un segon pla en els anteriors treballs. Parlo d’aquell equilibri estilístic que esmentava en l’inici de l’entrevista. El llenguatge seguirà sent el mateix, i poder posar detalls a nivell d’arranjament que poden donar més o menys frescor al resultat.
L’edició del proper Split amb Sanctuarium (NdR. grup barcelonès de Rooted Death/Doom: http://instagram.com/sanctuariumdeath) The Sempiternal Wound, que es publica el proper 13 de setembre de nou amb Pulverised Records i Iron Fortress Records pot servir d’aperitiu però no de pista de per on anirien els trets. Volem disposar de la màxima visibilitat abans d’encarar el cicle d‘un segon disc, i serà aquest el que ens permeti o no posicionar-nos en la bona direcció com a banda.
K.: Tot i què ja ho has mig avançat abans amb que fins el tercer disc, una banda no es pot considerar una realitat sòlida, volia fer-te una pregunta que tal vegada siga un poc rara, però com a periodista que duu més de deu anys al circuït, he sigut testimoni del naixement de moltes bandes que després d’un debut espectacular, han desaparegut de forma fugaç. En la teua opinió, com a músic amb moltíssims anys d’experiència, per què creus que açò pot passar?
J.: Per la manca de convenciment en el que es formalitza i es mostra. Poden haver mals resultats amb l’edició d’un treball però segur que hi ha coses positives a altres nivells que serveixin per seguir endavant i créixer. Si es tracta d’una simple prova per temptejar el mercat al so de la música que més es balla, probablement allò sigui flor d’un dia.
Tu em parles de debuts espectaculars… habitualment si això és així, no s’acaba aquell projecte o les circumstàncies duen als seus membres a seguir amb d’altres que els requereixen més atenció, o fatalitats del dia a dia d’aquest món tan fràgil, poden fer que no hi hagi opció a seguir.
K.: Considere que deu ser així. I ja per a finalitzar, com es presenta el que queda de 2024. A part del Split que abans comentaves, teniu ja algunes dates confirmades a part del festival a Portugal el mes pròxim mentre esperem l’eixida del nou material?
J.: Com et deia, en les properes dues setmanes es publicarà el Split Lp amb els companys de Sanctuarium, on milita el que fou el nostre bateria a The Pacification Of Death, en Marc Necrohelm, amb tres nous temes per part de JADE. Tenim dates a Portugal i Catalunya fins a finals d’any, i llavors saltaríem fins al Maig o Juny per a tornar a donar guerra, previsiblement amb un nou dic sota el braç.
El temps passa volant, però el ritme amb el que es treballa a JADE és el de mantenir la tensió i atenció amb la màxima constància possibles.
K.: La millor manera de treballar. Si vols afegir alguna cosa més, endavant!
J.: Donar-te de nou les gràcies, i animar-te a seguir donant testimoni del què es fa a casa nostra, cosa que val el seu pes en or. Salutacions.
K.: Moltes gràcies per les teues paraules i pels teus ànims. Intentarem que així siga.
JADE a les RRSS
https://www.instagram.com/jadestonemask/
https://www.facebook.com/jadestonemask
Bandcamp