ENTREVISTA A JORDI WAR HEADS (EL KASO URKIJO)

No és cap secret que una de les escenes que sempre ha gaudit de més bona salut a dins del territori espanyol ha sigut la Grind i les seues aliances amb el Gore i tots els descendents que han tingut. Però si mirem en concret l’escena Grind catalana, ens trobem que El Kaso Urkijo continua sent a hores d’ara la banda grinder amb més càrrega d’edicions musicals editades entre demos, discs d’estudi, directes, Ep’s i Splits. Així doncs, tenint en compte que el seu darrer disc d’estudi data de 2018 (Sé Rico o Muere) i que la seua última publicació fou el Ep Quinquis de los 80 de 2019; que EKU edite el proper any un recull de tota l’historia musical dels catalans batejat amb el nom de Chatarrero Sessions, és una excusa més que vàlida per a que em pose en contacte amb el seu bateria i fundador i únic membre des dels inicis Jordi War Heads per a que ens conte sobre l’estat de la banda, quins plans de futur tenen i el per què d’aquest disc.

Kat: Hola Jordi, un plaer poder comptar amb tu per al meu portal VALÈNCIA’N’METAL AROUND THE WORLD.

Jordi: Hola Kat, el plaer també és meu, una forta abraçada i suport a tota l’escena Valenciana!

Per cert, vaig estar per motius de feina un temps vivint a Mislata, en un pis entre l’Avinguda del Cid i Xirivella, entre anades i vingudes a Barcelona. Això poca gent ho sap perquè a la meva vida privada sóc molt reservat. Conec molt bé València i els voltants. Va ser una època molt molt grinder jajajaa!!.

K: Vaja! Doncs ha sigut tota una exclusiva. M’alegre que estigueres a gust a la meua terra. Si et sembla bé, entrem en matèria. El Kaso Urkijo és una banda que per a qui els haja vist en directe alguna vegada, sap que el seu so és molt cru, potent i amb molta canya. No és un secret per tant adonar-se’n que el pes de les composicions el portes tu a les baquetes i als parxes. Com no és un instrument que siga fàcil de dur principalment per les dimensions que té, com foren els teus inicis com a bateria? Què varen dir en ta casa quan digueres que volies ser bateria? Pertanys a l’escola dels autodidactes o has arribat a rebre formació musical?

J: De petit vivia en una casa amb pati i agafava quatre galledes de la meva mare, pots i tota mena d’artefactes i allà em muntava una bateria. Posava antigues bandes dels ‘70 i ‘80.

Passava hores somiant mentre colpejava. Volia ser bateria com els d’aquells grups que m’hipnotitzaven. La gent que aprèn a escoles tots toquen igual, amb la personalitat del mestre, no tenen la seva pròpia a l’hora d’aporrar i això es nota, i per això entre altres coses hi ha tantes bandes que semblen iguals, manca de personalitat que no aporten res de nou.

Vaig aprendre molt fixant-me quan veia altres grups en directe, bandes Punk, Heavy i Hardcore dels ‘80. La meva primera bateria la vaig comprar amb el primer salari que vaig rebre a la meva vida, els meus pares en aquells temps no ho van entendre. Vinc d’una família molt humil, i per a ells hi havia altres prioritats. Aquesta és una mica la història dels meus començaments, i fins ara evolucionant, però fins a un cert punt, perquè la música que m’agrada i com jo l’entenc no necessita gaires floritures ni mamarratxades, quan més directe i burro molt millor.

La meva vida sempre ha estat vinculada entre concerts i locals d’assaig, totalment analògica, sóc 100% autodidacta i a més esquerrà. Vaig aprendre a tocar la bateria com un dretà perquè per a un esquerrà està tot del revés, per això crec que tinc un estil peculiar old grinder.

K: EL KASO URKIJO es va formar a l’any 1987 a Viladecans, i de tots els que vàreu començar la banda amb la alineació clàssica de bateria-guitarra-baix-cantant, només tu quedes com a membre original. Actualment heu incorporat un altre guitarra a les vostres files, Marc ‘Rey Cachopo’. Què us va moure a prendre esta decisió precisament ara?

J: Carbonizado (guitarra) durant un temps va haver de deixar de venir als assaigs, i nosaltres com sempre, havíem de seguir amb l’activitat de la banda. Em vaig posar en contacte amb el Rey Cachopo i va accedir a incorporar-se al El Kaso Urkijo, i vam continuar amb els assaigs fins que va tornar Carbonizado i ara per això som 5. Vam tenir molta feina després per adaptar cançons clàssiques per a dues guitarres. Però després va venir la pandèmia i ens va fotre els plans com a tothom suposo. Cachopo encara no ha pogut debutar en directe, espero que per al proper any ho pugui fer i llavors farem una gran festa de presentació amb Cachopo inclòs (rialles)

K: Doncs serà tot un espectacle gaudir del vostre so amb dos guitarres. El vostre darrer disc d’estudi es va editar al 2018 sota el nom de Sé Rico o Muere. La edició Chatarrero Sessions que és un recull dels vostres temes més emblemàtics, es tenia prevista per a aquest mes de novembre. Què us ha mogut a preparar aquest ‘Greatest Hits’?

J: El Chatarrero és com una mena d’homenatge a nosaltres mateixos i la història de la banda en totes les seves èpoques, ens venia de gust fer-ho, però aquesta vegada amb tots els instruments gravats a l’hora i de manera analògica, com fèiem als nostres començaments. Finalment té 31 temes de pur grindcore Urkijiano, un just repàs a la història i esperit de la banda.

K: Ja que has comentat el tema del so, és a dir, que Chatarrero Sessions està gravat amb tots els instruments tocats a l’hora, de forma analògica. Em pots explicar doncs, quina diferència li atorga aquest fet al so respecte als anteriors discs?

J: Al Chatarrero simplement busquem el nostre so més real directe i primitiu, quan graves les cançons amb els instruments separats no aconsegueixes el mateix efecte. Buscàvem fer alguna cosa diferent dels anteriors, fer-ho tot el més real i directe possible, com als concerts o als assajos i plasmar aquesta energia amb tots els instruments gravats alhora amb tots els acoblaments i sorolls que es colen en els directes i cullons com moooolaa (rialles).

K: Ja veig. La veritat és que de vegades el so es tracta tant que desvirtua el veritable so, valga la redundància, de la banda en qüestió. I a tot açò, sabeu ja la data exacta d’eixida? L’editareu en format físic i disponible en tenda, només en digital i allotjat en plataformes de descàrrega o de les dues maneres?

J: El format físic serà només en disc de vinil, en format digital es podrà descarregar a través del nostre band camp i també el pujarem a YouTube per a qui vulgui escoltar-lo des de qualsevol lloc. Ho esperàvem per al novembre, però a la fàbrica ens han dit que van amb retard perquè el vinil s’ha tornat a posar de moda i tenen moltes comandes i van desbordats de feina. Per tant s’endarrerirà un parell de mesos més. Suposo que per a molt tard sortirà al gener.

K: En el teu pensament particular Jordi, les plataformes digitals ajuden més a la difusió de la música o ets dels que considera que el format clàssic sempre és millor?

J: Ser a casa, agafar-te un disc i posar-te’l, veure la portada, l’interior i gaudir-lo mentre l’escoltes és incomparable a qualsevol format digital que et puguis descarregar. Per moltes coses que et descarreguis no és el mateix. Jo personalment durant tota la meva vida, porto col·leccionant discos i cassets, també CDs clar i penso que no hi ha res comparable al format físic, sobretot si t’agrada la música de veritat, i per descomptat és la millor manera de donar suport a les bandes. El digital està bé perquè et poden escoltar a tot arreu, però si t’agrada la música de debò intenta aconseguir-ho en físic. Personalment no m’agraden les plataformes digitals on pots escoltar música o descarregar-la, si depengués de mi, tota aquesta merda no existiria, però som a l’era mil·lenial i cal fotre’s.

K: Estic d’acord en tu en que com el format físic sempre és millor, i per tant més car, per la qual cosa moltes bandes opten per les altres opcions. Són formes diferents de difondre’s. A Chatarrero Sessions podem trobar la inclusió d’un tema nou anomenat ‘El Rey del Cachopo era Vegano’. Teniu més temes nous preparats o esteu en ple procés de composició?

J:Som una banda 100% física i la nostra vida sempre gira al voltant del local d’assaig. Sempre estem en període de composició. Tenim 25 temes nous acabats per al nostre proper disc que esperem començar a gravar-lo el proper any.

K: Això és una gran notícia! I ja que hem tret el tema de les composicions, sempre m’he preguntat com prepareu els temes que s’inspiren en successos que normalment formen part de la Crònica Negra Criminal d’Espanya: llegiu el periòdic buscant notícies escabroses o amplifiqueu algun detall d’alguna noticia en concret per a crear la cançó?

J: Tot el que passa al món ens inspira a l’hora de compondre, sobretot les notícies bizarres i escabroses de l’Espanya negra, nosaltres simplement ho portem al nostre terreny i ho adaptem a les nostres melodies. Cada dia passen coses i arriben notícies realment macabres i surrealistes, per a nosaltres és la primera font d’inspiració, ens encanta l’humor negre. La majoria de les nostres cançons són títols reals que veiem cada dia a la premsa, i això és una font inesgotable per continuar creant sense parar. Traiem suc a tot això, d’algunes notícies ens centrem en parts concretes per crear les lletres i també en altres modifiquem algunes coses per adaptar-les millor. Encara que la majoria de títols els traiem de notícies, també tenim moltes cançons que ens han inspirat altres coses per crear-les.

K: I els títols són invenció vostra? Perquè estan escrits com si foren un titular periodístic.

J: La majoria són invenció nostra perquè ho tunejem una mica, però el fons de la lletra d’on ha sortit és totalment real.

K: Tot i què és una pregunta molt manida perquè ja no és novetat, el fet del paró obligatori per la pandèmia a tots els sectors i en especial a les activitats culturals i per extensió a la música en viu, us ha permès centrar-vos més a l’hora de compondre els temes o no ho ha alterat gens?

J: Jo crec que lògicament ens ha afectat com a tothom, però som una banda molt activa respecte als assajos i les composicions i en aquest terme no ens ha afectat gaire, encara que tenim molta ganota de tornar als directes a màxim volum.

K: A València, quan les restriccions varen començar a alçar-se, el sector dels pubs dedicats a la música en directe, han sigut els darrers en tornar a posar-se en marxa. Com a sigut aquesta situació en particular a Catalunya? Creus que el govern, o millor dit, el ministeri de cultura ha afavorit en primer lloc a les músiques de massificació i a les discoteques deixant als músics i bandes ‘minoritàries’ completament apartades de la primera fase de recuperació per la seua poca repercussió econòmica?

J: Sí, això és clar, això ha passat a totes les ciutats… SE RICO O MUERE.

K: I en la teua més sincera opinió, penses que aquesta situació pot haver provocat que algunes bandes hagen abandonat més prompte el circuït under desencantats per tot el que estava passant? Com a banda en actiu durant tants anys i a dins d’una escena tant complicada com és la extrema, us va passar pel cap que açò ja no retornaria mai als inicis prepandèmia o que les restriccions matarien el panorama under?

J: Crec que la pandèmia ha tornat més boja la gent del que abans ja hi era. Sóc dels que pensa que sempre cal continuar endavant passi el que passi. Sempre hi haurà escena, sempre hi haurà l’under, però hi ha persones més febles que altres i tenen tendència a deprimir-se i llençar la tovallola, és més aviat qüestió de mentalitat. Nosaltres seguirem fins que el nostre cos ens ho permeti i no perquè ens ho diguin unes lleis, situacions o la societat.

K: Encara que pot ser prompte per a pensar-ho, us han oferit ja tocar en algun lloc o esteu mirant com es desenvolupa tot?

J: Podríem haver fet uns quants concerts, però amb massa restriccions i la gent asseguda. No trobo sentit a això, anar a un concert no és quedar-te assegut en una cadira, és tot el contrari. Estem esperant ha vore com es desenvolupa això del justificant de vacunació per entrar a les sales i que escampi tot una mica, suposo que per a l’any que ve serà tot més normal a la vida de tots nosaltres i puguem acudir a les sales i locals amb tota la naturalitat d’abans. Però de moment no crec que valgui la pena fer bolos, almenys per aquí.

K: Si vols afegir alguna cosa més, ara és el moment.

J: Donar-vos les gràcies a tots els que heu donat suport a El Kaso Urkijo durant tots aquests anys. Sempre cal continuar endavant i mai rendir-se davant de res. I recordar-vos que tot i què el nostre proper àlbum Chatarrero Sessions que estava previst que sortís aquest mes, s’endarrerirà un mes i mig o dos, hi haurà còpies per a tots els que vulguin aconseguir-ne una.

K: Doncs Jordi, moltes gràcies per haver-me dedicat uns minuts del teu temps per a respondre a les meues preguntes. Que vaja tot molt bé i a veure si ens veiem prompte en algun sarao.

J: Moltes gràcies a tu també pel teu temps i per aquesta fantàstica entrevista, si algun dia ens veiem per algun fregào jo posaré les birres, forta abraçada Kat! Una salutació a tots els teus seguidors de València’N’Metal Around the World.