VIDRES A LA SANG ‘FRAGMENTS DE L’ESDEVENIR’ (2022)

NDR: Tot i amb el coneixement que tinc de diverses ressenyes sobre el disc que ens ocupa i d’una entrevista als membres de la banda publicada al youtube a principis de juliol, vull que quede clar que jo NO he llegit ni sentit res de tot açò: les meues conclusions, opinions i sensacions s’han obtingut només de sentir les cançons.

Quan una banda decidix cessar la seua activitat, sempre causa un gran terrabastall als seus seguidors. Els ompli la pregunta més típica de l’univers ‘per què?’. Aquest ‘per què?’ pot tenir moltes explicacions: des de que la fórmula ja està gastada, passant per una aguda crisi creadora per part del compositor fins la més senzilla de totes: ja hi ha prou d’aquest color. Evidentment els únics que saben de les raons concretes són els membres de la formació i només ells estan en el seu ple dret de fer-les publiques o no.

Els anys passen i la gent, es vulga o no, s’oblida d’aquella formació que un dia va ser més important que la seua pròpia vida. I de sobte, sense més ni més, eixa banda que ja es creia extinta, reapareix com l’Au Fènix i causa una tremenda commoció.

La desaparició musical dels catalans VIDRES A LA SANG, sincerament la havia oblidat per complet. Sé que era una banda que a mi m’agradava i que havia tingut el gran plaer de veure’ls en directe amb els Foscor en format quartet defensant el seu darrer disc d’aquella època Som (podeu llegir la meua fotocrònica a https://katsf.es/vidres-a-la-sang/). També recorde que vaig tenir algunes paraules de reconeixent per part d’ells a l’era del defenestrat MySpace.

Per això quan vaig rebre la newsletter de Discos Macarras on es deia que VIDRES A LA SANG anaven a traure el seu cinquè disc d’estudi desprès del seu sonat retorn en 2018 amb Set de Sang, em vaig sorprendre (2018 va ser un any difícil per a mi i no estava pendent de res de tot açò). I em va sobtar una pregunta més vella que el Temps: sonaran com abans? La resposta: No.

Abans de sentir el seu nou Fragments de L’esdevenir, he procurat escoltar algun tema de l’anterior disc. La veritat és que la rudesa i crudesa que destil·laven en directe, estava prou difuminada i eixa dualitat de veus clares i greus en un intent de ‘borknaguerisme’ poc habitual tampoc ajudava massa…

Actualment només queden dos membres de la formació que jo coneixa: Eloi Boucherie (veus i guitarra) i Albert Martí (guitarra solista). El bateria sembla un membre estable però no així el baixista que sobre haver gravat el disc, no vol dir que puga acompanyar-los al directe. Això, al meu entendre, fa que tal vegada el so no arribe del tot a assentar-se i prendre forma perquè no saps mai qui estarà ni si sonarà com cal.

Fragments de L’esdevenir és un disc format per només cinc temes que segons les paraules del seu propi cantant busquen ser un conjunt de fragments de denuncia cap a una societat decadent (Discos Macarras Newsletter)

El primer tema que ens trobem és Mort de Paraula. El seu inici lent que va donant pas a la resta d’instrumentació, busca ser com un despertar a dins d’una fosa, com si el protagonista s’arrosegara buscant la llum, buscant la pau. Sincerament és una part que m’agrada molt i que mai adscriuria als VIDRES A LA SANG. Eloi busca molt que la seua veu a aquest tema es puga sentir i entendre al cent per cent i no dubta en usar el registre parlat amb poques cadències que pocs s’atrevixen a usar. La textura vocal és grossa, no gutural, però sí fangosa. Són més Doom que res a aquest tema. A nivell musical, la bateria té un so molt marcial ja que marca el ritme constantment i ambdues guitarres casen a la perfecció. El baix continua quedant-se massa sord (ja passava abans de retirar-se). Ofegant i ben estructurat.

El recital continua amb ‘Salveu-me els Ulls’ un tema que comença amb les guitarres en ascendència sonora per a explosionar en tots els instruments tocant a l’hora. Eloi continua amb el seu registre parlat semicadent, però per desgràcia ací la bateria es queda molt per davall de la resta i és una llàstima perquè s’advertix poderosa. Les guitarres manen i dominen la cançó de principi a fi. En general ‘Salveu-me els Ulls’ podria dir-se que és un tema de intenció més purista de VIDRES A LA SANG, però amb menys agressivitat que fa anys. Els solos impecables li donen aire al tema, com una llum negra que és al remat el handicap d’aquest redó. El final arreplega les notes inicials tancant el cercle.

Arribem al tercer tall d’aquest Fragments de L’esdevenir: ‘Ventres de Llum’. Aquest tema l’hem d’entendre no només com l’equador del disc, sinó com el punt d’inflexió entre el protagonista i el seu ‘sino’. Ací, la estructura musical es queda molt lineal, és a dir, sempre en les mateixes notes com evitant que el turment del protagonista es puga esvair, sensació que s’agreuja amb la eliminació total de les cadències a les vocals.

‘Fins aquí’ ja ho diu tot. El protagonista ja en té més que suficient i està dispost a endur-se a qui siga i el que siga per davant. El tema ja comença amb duresa (que no agressivitat) i les bateries tornen a quedar-se molt amagades (ho sent molt però sóc molt radikal amb el so dels baixos i les bateries als discos i als directes). El tema busca recuperar la intenció musical amb què s’obri el disc i de fet podríem dir que es repetixen prou les notes marcials de la bateria i de les guitarres, on Albert es marca un solo brillant, virtuós i agut replet de llum obscura. Ací, sincerament es podria haver tirat un poc més de guturalitat (el registre de l’Eloi de fa 10 anys era únic en la seua espècie) i haguera arrodonit més encara el tema del que ja està. El final al sec, és un plus.

Finalitzem aquest disc amb ‘Ara és Demà’, un tema que comença massa alegre si m’apureu. Les guitarres són molt netes, amb ganes de començar, amb ganes de retrobar-se amb l’esperança d’un nou demà. Les bateries oferixen unes notes plenes de melodies i s’ajunten amb el registre parlat semicadent d’Eloi per a marcar un nou inici que remarca amb força gràcies a la inclusió de més línies guturals. Les notes fluides i etèries de la guitarra fomenten que l’inici que busca el protagonista siga una veritat el qual s’allarga fins al final del tema.

En general aquest Fragments de L’esdevenir és un disc molt competent i ben empastat, que probablement s’acosta més a l’arrel hereva de Som que de Set de Sang. És un fet que el so de VIDRES A LA SANG no és el que molts recordem, ple de fúria i violència, però no han perdut del tot la seua essència. L’han canviada però la podrien recuperar si volgueren. A nivell de gènere metal practicat, no estic gens d’acord amb eixa etiqueta de ‘Progressive Blackened Death’ (el Progressive en la seua forma més pura abusa dels teclats i ací brillen per la seua absència per sort). Tampoc són Melodic, ni Avantgard, ni Post-, ni Pre-, ni cap d’eixes aberracions –Core.

VIDRES A LA SANG sempre han estat a mig camí entre el Death i el Black, i per a mi hi continuen. El que ocorre ara és que s’han fet més densos, com si mesclarem a Setge (pel registre greu) amb Marasme (per les tonalitats musicals) però amb totes les seues particularitats, que és els que fa diferents d’aquestos i de la resta.

Si et preguntes si recomane que li pegues una escolta, la resposta és un sí rotund. Tant si ets un seguidor dels antics, com jo, com si els sents per primera vegada.

Fragments de L’esdevenir va eixir el passat 1 de juliol per mitjà de Abstract Emotions. Podeu adquirir la versió física de l’àlbum per aquest link: https://abstractemotions.com/es/pre-orders/1902-vidres-a-la-sang-fragments-de-l-esdevenir-cd-8435383683731.html

VIDRES A LA SANG són:

Eloi Boucherie –veus i guitarres

Albert Martí –guitarres

Jordi Farré –bateria

Martín Méndez – baixista de sessió